Camins

 

  • Com i quan vas descobrir la passió per a les muntanyes?

Vaig començar a fer muntanya gràcies als campaments. Quan era petita els meus pares m’enviaven 15 dies d’estiu a fer campaments a la muntanya, i sempre anava amb el grup dels grans perquè feien les excursions més potents i les muntanyes més altes. D’alguna manera vaig començar a fer muntanya així, gràcies als campaments, i ja quan vaig ser més gran participava d’activitats del Centre d’Excursionista amb cursos d’iniciació, els quals t’ensenyen a utilitzar les tècniques correctes a la muntanya. Va ser així com vaig començar a fer coses més combinades.

  • Vas ser la primera dona catalana i espanyola en pujar a l’Everest, què va significar aquesta conquesta a la teva vida, què creus que va aportar a l’alpinisme català?

Ja sé que possiblement trencaré algun mite o idealització, però personalment el fet d’escalar l’Everest, encara que fos la muntanya més alta, no va significar res especial en comparació amb d’altres muntanyes. Per a mi no és un numero el fet de fer un cim més alt el que converteix un objectiu en important, sinó que la manera de fer les coses i amb qui fas les coses , per mi pot fer que una muntanya o un projecte sigui més important que un altre, independentment de l’alçada a la qual arribis, o de la importància mediàtica que se li pugui donar. Per això, jo sempre dic que el Xixabagma, que és un cim més petitó però que el vaig fer amb gent amb qui volia escalar, i amb una ruta de molta dificultat amb un estil molt arriscat… per a mi aquella muntanya té més importància.

  • Quins són els valors formatius que per a tu té l’excursionisme?

En té molts. Una de les coses que té anar d’excursió, anar de viatge o fer aquest tipus d’activitat és que, primerament, t’ensenya quin comportament tens tu i quina relació saps tenir amb un grup.. i és molt important que ens n’adonem perquè és en aquestes situacions on es descobreix. No estàs a la protecció d’una oficina o d’un espai tancat. A la natura ets molt vulnerable, surten les pors perquè no estàs protegit i això t’ensenya molt sobre la teva manera de ser. Les parts bones i les parts dolentes.

  • Fer muntanya és un esport o un estil de vida?

Per a mi fer muntanya és una passió, i no ho sabria definir d’una altra manera. És una cosa que necessito fer sense poder-li donar una raó lògica. Però sobretot perquè la muntanya i aquests viatges et transformen. Aquesta passió s’ha transformant amb el temps, no és la mateixa ara que quan vaig començar, i lo que és ara no serà igual a dintre d’uns anys.. i per a mi això també té un atractiu. No es limita a fer esport per l’adrenalina, sinó que a vegades té un sentit emocional, a vegades té una raó espiritual, i de vegades si que és una raó esportiva. Però el valor de la muntanya és que té molts mitjans. Es pot practicar diferent a l’estiu que a l’hivern, hi ha aigua, neu roca, camins, etc… és a dir, no es limita a un estil sinó que el ventall de possibilitats és tan ampli que és inesgotable i sé que no m’hi avorriré.

  • Explica’ns qui és La Tina , aquest personatge que acompanyarà els esplais durant els propers dos anys.

La Tina és un projecte que va sortir de la inquietud d’aportar alguna cosa. Jo sempre he pensat que la muntanya, i si no el fet de fer excursions i viatjar, és una gran eina d’aprenentatge. Pel que pots aprendre de tu, dels altres, de les cultures , religions.. cada país et pot ensenyar molt de la seva idiosincràsia, de les seves festes, etc. Intento transmetre moltes petites coses a traves de la TINA: cultura, religió, feina, alimentació, comportament, actituds… però hi ha un component especial en aquests contes que intento conservar, i és que els nens són aventurers innats, no tenen por a les coses. Els adults ens anem cobrin de capes d’incerteses, de pors, de neguits.. perquè ens ho diuen, ens contaminen, o ens contaminem nosaltres mateixos. Els nens no tenen aquest problema, i per això són molt més agosarats, molt més independents, i molt més atrevits del que sovint acabem sent d’adults. Aleshores amb La Tina intento que els nens creixin mantenint aquest esperit aventurer.

  • Fins ara La Tina ha estat al Kilimanjaro.. quins indrets té previst conèixer la Tina properament?

Hi ha dos projectes. Un és el 7 cims, que és el cim més alt de cada continent: Àfrica, Àsia, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa, Oceania, Zona Austral. Per altra banda, hi ha els parcs i els espais naturals, i aquí la porta és infinita i oberta. De moment hi ha el parc natural d’Aigües Tortes i el parc de Montserrat, però és clar, hi ha infinitat de parcs naturals arreu del món, i aquí deixo lliure el temps i la imaginació.

  • Dóna’ns alguna recomanació pràctica per als nostres joves monitors/es que tenen poca experiència en muntanya però saben de la importància de fer aquest tipus d’activitat amb la canalla.

De cara a un monitor jo el primer que recomanaria és que qualsevol activitat que es realitzi sigui preparada. És a dir, no deixar marge a la improvisació si aquesta és una activitat per a fer amb nens. S’ha de tenir molt controlat el terreny sobre el que es farà l’activitat i la meteorologia. També s’ha de tenir controlat el nivell que es farà, és a dir, que sigui homogeni per a tothom, perquè si no els més grans s’avorriran i els més petits no arribaran.  La seguretat en això és fonamental.

  • Si haguessis de triar un paisatge de Catalunya amb quin et quedaries?

Jo sóc de Lleida, i tenim tota la zona del parc natural d’Aigües Tortes que per a mi ha estat el meu pati de jocs, on m’he criat i on he començat a estimar la muntanya i la natura. I com ara visc a la Cerdanya, també aquesta té llocs molt atractius.

  • A la teva carrera has compaginat el muntanyisme amb activitats de model, conferenciant, escriptora, il·lustradora.. amb quina d’aquestes activitats et quedaries?

Totes les activitats que jo he fet en el fons es resumeixen en una sola: la comunicació. Quan faig conferencies, quan treballo a la radio, quan escric articles o il·lustro els contes, el que intento sempre és comunicar. Així que em quedo amb la comunicació..

  • Si no fossis escaladora series? Equilibrista
  • Persones que admires a la vida real? La gent que m’envolta.. mai he sigut d’admirar a gent que no conec.
  • Els teus herois de ficció? L’Arale de la Vila del pingüí
  • Que és la felicitat per a tu? Per mi és estar satisfet amb lo que tens i amb les coses que fas, per després tenir temps i gaudir-ho.
  • Un llibre? La Tina a Montserrat
  • Una musica? Asger
  • Una pel·lícula? Everest
  • El teu menjar preferit? Bolets
  • El teu somni? Deixar de treballar.

Som Fundesplai

Som Fundesplai, una entitat sense ànims de lucre amb la missió d'educar els infants i joves, enfortir les entitats de lleure i el Tercer Sector, millorar el medi ambient i promoure la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora.

Coneix Fundesplai