El passat 30 i 31 de maig un grup de monitors i monitores de la Federació vam participar en el primer curs d’excursionisme vinculat a la proposta educativa Camins. L’objectiu del curs:  guanyar en autosuficiència i seguretat alhora de moure’s per la muntanya i sobretot gaudir de caminar i del paisatge. Amb aquest esperit ens enfilàvem cap el refugi del Coma de Vaca a la Vall de Núria, disposats a fer el cim del Balandrau.  Cim que vam coronar a l’endemà!

Vam aprofitar l’estada al refugi per fer una entrevista als seus guardes, en Xavier Fernández i Yolanda Román. El agraïm molt la seva amabilitat!

  • Des de quan sou guardes del refugi i per què?

L’any 1998 vam treballar com ajudants en un altre refugi a la Serra de Prades, vam portar un CV a la Federació i va sorgir l’opció de portar aquest refugi.

  • Quines funcions té un guarda?

En un refugi pràcticament fas de tot, és com una mena d’hostal adaptat a l’alta muntanya. Dins d’uns mitjans limitats intentes fer l’acolliment de la gent, informar, restauració… és com un hotelet però aquí a d’alt.

  • Què és el que més t’agrada de viure i treballar al refugi de Coma de Vaca?

El tracte  amb la gent, l’entorn en el qual treballem, la natura…

  • Com s’abasteix el refugi?

Depèn de cada refugi. Aquest, com que està força aïllat i no es pot arribar més que a peu, el 95% del gènere puja en helicòpter, i ha l’estiu,  cada 5 setmanes més o menys hem de coordinar tot l’avituallament. També aprofitem quan algú de nosaltres puja i baixa per a portar alguna cosa.

  • Vénen molts grups de joves o infants?

Aquest refugi és divers i acostuma a venir gent de tot tipus. Vénen, famílies, gent jubilada, centre d’excursionistes, parelles, grups d’amics…

  • Quina és la historia del refugi?

Cap els anys 50 hi havia un projecte per a fer un embassament. Llavors Fecsa Endesa va construir unes cabanetes, però aquest projecte no va tirar endavant.. Finalment van cedir una de les cabanes als ramaders de la zona, i l’altre a la Federació d’Entitats Excursionistes per a què fos un refugi lliure. Això va funcionar durant 50 anys, ja que aquesta és una zona amb molta tradició excursionista, però cap els anys 90 la Federació va pensar que seria interessant substituir aquesta antiga cabana per un refugi guardat.

  • Quina és la cosa més curiosa que s’han deixat al refugi?

Ara mateix no em ve cap cosa extraordinària, però les coses típiques com el mòbil, les claus de casa i peces de roba. Si l’objecte en si és important acostumem a trucar a les persones per a què  ho puguin recuperar, però sempre ho guardem per la propera vegada que tornin.

  • S’han fet celebracions especials, com algun casament, comiat de solter, etc?

Aniversaris sí, bàsicament perquè en el refugi s’hi barreja tota la gent.. nosaltres no podem reservar totes les places com a mesura per si algú necessita sostre.. aleshores és clar, com es comparteix un espai comú amb uns horaris.. En deefinitiva això  és una instal·lació esportiva pensada per a què la gent pugui venir a fer excursionisme.

  • Quina és la ruta que ens recomanaries i quina és la que més t’agrada?

El que més es fa és en el refugi, i que és molt recomanable , és el de Gorgues de Freser i el Camí d’Enginyers. És molt bonic perquè vas i tornes per camis diferents, i és una excursió que pots fer en el dia sense pernoctar en el refugi (caminant 7-8h). També és molt atractiva la ruta travessa dels tres refugis, una ruta que fa molts anys que promocionem amb el refugi d’Oratori i tensa..  Tant el cel com el Ter és ben bonic, anar d’aquí cap a Carançà, puja cims com el Torreneu.. hi ha moltíssimes possibilitats i totes són molt interessants per a gaudir-les.

Autoria: Èlia López , Patricia Segura, Mahmuda Mohamed i Míriam Flotats de l’esplai Mowgli. Sergio Fernández de l’esplai Can Serra. Adrià Masot de l’esplai Nus. Judith Ibáñez i Daniel Sancho de l’esplai Barretina.