El lleure educatiu, un espai idoni per promoure la igualtat i la no violència

 

L’infant al centre de l’acció educativa

Per més obvi que sembli no ho és gens. El lleure educatiu és un espai exempt de l’obligatorietat de seguir un determinat currículum. Això ens dona marge per fer activitats basades en les necessitats, interessos i protagonisme de les noies i els nois. I cal aprofitar-ho bé.

Molts moments per a la convivència

El lleure educatiu és ric en activitats que generen oportunitats de convivència i reptes col·lectius: projectes, excursions, colònies, campaments… és un temps únic per treballar les relacions interpersonals, per treballar l’autoconcepte i afavorir el coneixement mutu i per descobrir la persona tal qual és, des de la igualtat i el respecte a la diferència.

Diversitat i relacions intergeneracionals

El lleure educatiu es planteja la diversitat com a valor que enriqueix. Fomenta la convivència de persones de diferents edats, procedències…, A més a més, molts educadors i educadores visibilitzen amb absoluta normalitat la seva identitat de gènere o orientació afectivosexual. Tot plegat ajuda a ampliar els models en els quals, petits i grans, poden reflectir-se.

Educadors i educadores que escolten i actuen

Aturar-se a escoltar l’infant és gairebé un repte en aquesta societat de les presses. El lleure educatiu genera espais on sí que és possible fer les coses amb lentitud, parant l’orella al que expressen els infants, disposats a dialogar, empatitzant amb les seves idees i neguits. I podem aturar l’activitat quan calgui, uns minuts, uns dies… si amb això aconseguim resoldre una situació de conflicte o aprofundir en algun aspecte clau

Temps per conèixer, explorar, reflexionar, sensibilitzar…

El lleure educatiu adopta com a propi un mètode educatiu basat en la vivència personal, en la reflexió crítica, en la descoberta i la solidaritat envers les altres persones. S’allunya, doncs, de l’immobilisme i dels models conservadors que tendeixen a reproduir esquemes sense qüestionar-los.

El joc i la creativitat, llenguatges que connecten amb el cor

A través del joc i la creativitat tenen l’oportunitat d’ampliar la mirada sobre el que els envolta i expressen sensacions i sentiments. La creativitat permet repensar el que és quotidià.

Lideratge compartit

Voluntat de construir amb les famílies, l’escola, la comunitat, la societat… El lleure educatiu vol ser una finestra oberta al món, connectada amb altres realitats i veus amb les quals corresponsabilitzar-se per aconseguir millors resultats.

Som valentes i valents de mena

En el lleure educatiu conflueixen moltes persones que provenen de disciplines diferents i semblen unides per un fil invisible i uns valors sòlids: l’empenta per anar contra corrent, l’estima per l’educació i el ferm propòsit que les coses poden canviar a millor.

 

Em sento feliç d’haver estat la primera dona en haver anat a l’espai i de representar la conquesta que va iniciar Yuri Garagin. Vam dibuixar el camí. Després, ens van seguir la resta.

Valentina Tereshkova

Primera dona en viatjar a l'espai

Lliures de sexisme i violència?

– Quants insults no aturem a temps?
– Quants educadors homes s’encarreguen dels més petits?
– Davant d’una expressió de violència (física, verbal…) com actuem? Fomentem la violència zero?
– Podem assegurar que cap infant al nostre centre se sent exclòs per com és? O per la seva orientació sexual o expressió de gènere?
– En quina proporció organitzem activitats de moviment i activitats que convidin a la calma?
– El llenguatge verbal i escrit que emprem és inclusiu?
– Promovem espais per a la reflexió i el diàleg sobre la sexualitat, la diversitat d’orientacions sexuals…?
– Com es distribueixen els infants els espais? Qui acapara més espai?
– Parlem amb les famílies sobre aquestes qüestions?
– Quins atributs atorguem als personatges dels eixos d’animació? Es construeixen tenint en compte la perspectiva de gènere?
– Ens hem aturat a revisar els contes o les joguines? Reprodueixen models sexistes? Aporten altres referents on es revaloritzi el paper de la dona, les noves masculinitats, la diversitat afectiva sexual…?

Amb molta probabilitat tot això succeeix perquè la realitat és que el lleure educatiu, com l’escola, com la família, com la societat en general, no pot fugir de la influència d’una cultura heteropatriarcal i de les concebudes conseqüències. De manera que el primer pas serà acceptar l’evidència que, també, a casa nostra succeeixen coses i visibilitzar-les per donar pas a la transformació en la direcció que volem.

La llista de preguntes podria créixer molt més, és clar, però això és una tasca que deixem a les vostres mans. És un exercici de reflexió i d’autoconsciència.

Share This