Camins: l'excursionisme a l'Esplai

L’excursionisme ha estat un dels trets d’identitat més importants de l’educació en el lleure a Catalunya. A més, les excursions i les activitats a l’aire lliure, en contacte amb la natura, són les més preuades pels infants i el jovent. I això ho sabem molt bé. Cap altra activitat com aquesta aporta vivències tan intenses i de gran impacte educatiu en la canalla. Explorar, experimentar, olorar, tocar, caminar, cansar-se, meravellar-se… tot això i més es posa en joc quan marxem d’excursió. Hi ha qui diu que la natura esdevé una de les millors aules possibles per aprendre i per a créixer.

Aleshores… per què darrerament fem menys excursions a l’esplai? per què optem massa sovint per sortides urbanes i trepitgem tan poc la muntanya? Pocs camins caminats i massa cims per assolir. Aquesta és la realitat que ens agradaria canviar a través de la Proposta Educativa Camins!

Per tercera vegada al llarg de la història del nostre moviment treballarem el tema de l’excursionisme. L’any 1995 es va presentar, Explorar Catalunya, un programa d’excursions per viure la identitat i la diversitat cultural. 10 anys més tard, l’any 2005, Explorar Catalunya -en versió digital- posava de nou el focus en l’excursionisme, conscients de que és una de les activitats bàsiques dels centres de lleure.

Avui, prenent de punt de partida tot el treball anterior, la proposta educativa Camins constituirà l’eix de treball dels esplais al llarg de dos cursos, 2015-2017. Amb l’objectiu principal de reactivar l’excursionisme a l’esplai ens proposem:

Durant el primer any , curs 2015 -2016, volem posar el focus en el contacte i el coneixement de l’entorn natural, la descoberta de nous indrets i paisatges, “trepitjar muntanya”, el fet de marcar-se nous reptes com ara pujar un cim i la vivència intensa que ens aporta la mateixa excursió.
El segon any d’aplicació, curs 2016 – 201, volem impulsar accions i projectes que vinculin l’excursionisme a la preservació del medi ambient.

Algunes raons de pes…

Educar en valors

Fer excursions amb els nens i les nenes és una oportunitat única per educar en els valors humans, eix fonamental del projecte educatiu dels centres d’esplai: cooperació, esforç, superació, autonomia… prenen gran significació Reflexionem plegats sobre els valors que associem a la pràctica excursionista.

Millorar el plantejament pedagògic

Ens cal fer un pas més per qualificar educativament aquest tipus d’activitats. Deixar de fer excursions desvinculades del projecte de centre, que es preparen d’esquenes a la participació dels infants o que simplement es fan per fer, sense exprimir-ne tot el suc educatiu. Recordem que és una activitat bàsica de la qual en fem bandera!

Estimar i preservar la natura

És fonamental per a la sostenibilitat del nostre planeta que els infants i el jovent estableixin una estreta relació d’estima i de protecció de la natura. Fem-ho des de la participació activa i des de l’estimulació de les emocions.

Més formació

És una assignatura pendent potenciar la formació i els recursos dels equips de monitors i monitores en l’àmbit de l’excursionisme. Sense excuses! posem remei a la manca d’experiència i de formació!

I sí…de pedres al camí sempre en trobarem…

“Les excursions són cares“

Moltes excursions resulten cares, d’altres són francament barates i sovint desconegudes, i en altres ocasions senzillament no s’està disposat a invertir els diners en una excursió, però sí en altres coses de preu semblant. Per exemple, una tarda de cinema (2 hores) pot tenir un cost semblant al de moltes excursions de baixa i mitjana muntanya (tot el dia). I una tarda en un parc d’atraccions pot tenir un cost semblant al d’una excursió d’alta muntanya. Potser per obvis, els avantatges de les excursions han passat desapercebuts per a algunes famílies que no saben valorar-les prou i les quals, potser, cal que tornem a motivar. En aquest sentit, hem d’explicitar al màxim el rendiment cultural i formatiu de les excursions, exercint, fins a un cert punt, una funció també didàctica de cara a les famílies. I plantejar alternatives que facilitin el pagament de l’activitat: prorratejar el pagament al llarg de l’any, organitzar campanyes econòmiques amb els nois i les noies, etc.

“Els infants i els joves estan poc motivats“

A la majoria dels nois i noies, els encanta anar d’excursió. El que rebutgen és cansar-se, passar gana, fred… Moltes de les dificultats que desanimen els nois i noies tenen a veure amb una preparació i organització deficients per part dels monitors i monitores. Per exemple: Quan un grup es perd i es fatiga caminant hores i hores sense nord a causa de la desorientació dels monitors i monitores; Quan un grup passa set o gana a causa de la manca de previsió en relació amb l’itinerari (fonts, masies…) i l’equip personal dels nois i noies (menjar, cantimplores… ) o dels monitors i monitores (aprovisionament complementari d’aigua amb garrafes o bidons, etc.); Quan un grup passa fred durant una acampada per no haver previst dur una flassada complementària del sac de dormir, o per no dur aïllants, o perquè les tendes estan en mal estat i s’hi filtra la humitat i el fred…).

“Abans hi havia més tradició… no en sabem prou…”

Les excursions es perceben com a activitats més complexes d’organitzar que d’altres que es resolen sense sortir de l’esplai o del barri. A més, hem de tenir en compte que les excursions comporten més risc (el plus de sortir fora, de no estar tancats entre quatre parets; el perill de perdre’s, de patir accidents. Si sumem la manca de formació excursionista, la mandra de fer activitats complicades i la por als riscos…, tot plegat pot provocar una certa desmotivació en alguns sectors de monitors i monitores a l’hora de fer excursions. És possible que el bagatge personal de molts monitors sigui insuficient, però col·lectivament i en cooperació amb d’altres és possible optimitzar-lo. Tots tenim amistats excursionistes que poden fer de guia en un moment donat i el risc d’accidents es redueix al mínim amb la formació, la bona organització i la prudència.

“Interessos diferents….”

Tots treballem amb grups d’infants molt diversos. I és possible que mentre la idea de fer una excursió interessi enormement a una part, l’altra ho visqui com un suplici. Sense perdre de vista que sempre fomentarem la pràctica de l’excursionisme, pot ser , de tant en tant, podem aparcar la cultura de tots o ningú i proposar activitats que, en paral·lel, donin resposta als diferents interessos del grup: excursions amb diferents graus de dificultat, fer optatiu arribar tots junts fins a un determinat punt i donar opcions perquè una part del grup continuï, etc.

Quants cops no haurem recordat aquella travessa que tants mals de caps ens va donar però que tant ens emociona quan l’evoquem? Qui no té gravat aquell raig de sol que s’escola entre els núvols en caure la tarda…moments que ens acompanyen encara que passi molt de temps. L’empremta que ens deixa la vivència de la muntanya…